Riuraus de La Marina

En Vicent Torres, arquitecte tècnic i col-laborador de la revista Riuralogia, és altre dels apassionats per aquest món dels riuraus i la pansa. Ell s'ha centrat primer en el patrimoni de la pansa existent al seu Poble, Pego, publicant tant al llibre de Festes de Pego de 2013 com al número 2 de la revista de Riuraus Vius l'article "El riurau de l´Alqueria de les Sèquies. El supervivent pegolí." a l'apartat "Sòcioarqueologia del riurau"

D'altra banda al seu blog "Riuraus de La Marina" està donant testimoni de diverses mostres d'arquitectura de la pansa, fotografiant riuraus de pobles com Parcent, Xaló, Els Poblets... Ací vos deixe algunes dels exemplars que ha trobat: 

Escaldà a Montitxelvo. Diumenge 1 de setembre a les 9h del matí.

  Entre molts actes, l'ajuntament de Montitxelvo ha organitzat una escaldà de raim pel diumenge 1 de setembre a les 9h. Es tracta d'una serie d'activitats per tal de promoure la recuperació d'aquesta mostra de cultura de poble, del treballs que feien els nostres iaios.

És una activitat gratuita i oberta a tot el públic, doncs l'elaboració de la pansa era una feina on tota la familia hi colaborava. Estariem encantats que compartireu amb nosaltres aquest matí de diumenge, convidats esteu

 L'escaldà de raïm:

L’escaldà del raïm moscatell és una feina que està testimoniada des de temps dels romans, encara que a la Vall d’Albaida pareix ser que la podem datar des de finals del segle XIX fins la dècada de 1970.

I perquè escaldar el raïm? La raó no és altra que la pluja, eixos ruixats de finals d’estiu que podien malbaratar el procés d’assecat del raïm. I és que, a diferència de la pansa verge que s’elabora a Màlaga o Grècia, la qual necessita de unes tres setmanes d’exposició al sol, a les conegudes com comarques centrals valencianes es va crear aquesta tècnica del escaldat del raïm per tal de clavillar els grans de raïm i així accelerar el procés d’assecat. 

I com s’escalda? Anem per feina. Abans que res, calia els dies previs tota una sèrie de feines, com la neteja de l’era, la reparació cabaços, canyissos, pilons i totes les ferramentes relacionades amb l’elaboració de la pansa. D’altra banda, el dia abans s’omplia amb cànters la caldera i s’arreplegava la llenya per a nodrir el fornal. I òbviament, calia veremar el raïm... 

De bon matí, abans d’eixir el sol, la xemeneia del fornal ja treia fum, i és que calia posar-se prompte en marxa per tal d’evitar les hores de més sol. Una vegada bullia l’aigua, tindríem la feina més complicada, encertar la proporció de sosa càustica que s’afegia a l’aigua per tal de que aquesta reacció química clavillara el raïm. Aquesta feina era reservada per als homes més majors, més experimentats, doncs si es posava poca sosa el raïm no es clavillava i si se’n passaven el raïm s’esclatava. Per tal de donar-li una mica de color, eixe daurat tan característic de les panses de moscatell, s’afegia a la caldera les anomenades herbes panseres: la jolivarda i la sorrosca. 

Un ajudant omplia la cassa amb cinglots de raïm. L’escaldaor passava la cassa per dins de la caldera bullint uns tres o quatre segons per tal que la barreja de aigua, sosa i herbes fera el seu efecte. A continuació abocava el raïm al canyís.

I ací entraven en joc les dones, per tal de que s’assecara de forma el més uniforme possible escampaven amb les seues mans els cinglots de raïm per tot el canyís. Una vegada el canyís estava ple, es portava entre dues persones a l’era.

La col·locació dels pilons o daus era tasca dels més menuts, un a cada cantó del canyís i un al centre. Un fet aparentment sense massa transcendència, però clau a l’hora d’empilar. Perquè quan es posava núvol, es preveia pluja o una bona rosà, calia protegir la pansa de la humitat dins del riurau, posant un canyís damunt de l’altre. I era gràcies als pilons que la pansa no es xafava pel pes del canyís superior. 

L’assecament de la pansa era un procés variable, entre sis i deu dies, depenia de l’oratge, i cada dos dies calia girar els cinglots per a que el sol fera el seu efecte per tot el raïm. Una vegada el raïm s’havia transformat en panses, es posava en cabaços de 50 quilos (quintars) i esperava a les cambres que els corredors del comerciants anglesos el portaren a Denia. 

Així entre l’escaldà i els riuraus (uns quaranta existien a Montitxelvo a la dècada de 1930), els nostres guelos esquivaven els imprevisibles ruixats i aconseguien les riques panses de moscatell.

 

Ací teniu un enllaç per tal d'arribar al Riurau de Mahiques
https://maps.google.es/maps/ms?msid=207559656542711103552.0004e4fd37ec61e2e1746&msa=0&ll=38.88968%2C-0.342298&spn=0.003457%2C0.004823

Escaldà a Terrateig. Diumenge 25 d'agost.

Anem per parts. La primera de les dues escaldaes que hem programat per tal de reviure aquesta tradició a la Vall d’Albaida, és la de Terrateig.

D’una banda el dissabte 24, en Casimir Romero farà una xarrada-conferència sobre el món de la pansa. Es farà a les 20/20:30 al centre social del poble. 

Després, es farà un sopar popular amb conta contes.

I l’acte principal serà el diumenge 25 d’agost al riurau del Tio Constantino. Des de l’autovia es veu, però per si de cas, vos adjunte un petit plànol per tal de que pugau arribar sense complicacions.

Vos recorde que és una activitat oberta i gratuïta, esperem que vos animeu i col·laboreu amb nosaltres per tal de recuperar aquesta tradició que va marcar les vides dels nostres avantpassats.  

Escaldà de raïm a la Vall d'Albaida

Ara que comença l’agost, volem aprofitar per tal de presentar-vos els actes que hem previst per tal de recuperar una tradició ancestral que durant quasi dos segles va formar part primordial de la vida als pobles de la franja oriental de la Vall d’Albaida. Aquesta tradició d’escaldar el raïm moscatell, que pareix ser que des d’època dels romans que es fa per terres valencianes i que molt poc ha canviat des de fa dos mil•lennis, forma part d’un passat que ara volem reviure. Pel que saben va ser a inicis de la dècada de 1970 quan, amb la fallida de la CAS (Cooperativas Agrícolas Sindicadas), que els agricultors de Terrateig, Montitxelvo, Benicolet i alguns pobles més van abandonar el conreu del moscatell per tal de plantar arbres fruitals o altres varietats de raïm de taula o per vinificació. Dues dècades desprès, a principis dels 90, en Casimir Romero va voler reviure aquesta tradició al riurau del Tio Constantino, a Terrateig. Va ser una escaldà menudeta, per tal de que els seus fills i gent del poble puguera viure del que parlaven la gent gran: “talla o no talla”, “sosa”, pilons, cassa, fornal, canyís... una sèrie de paraules que van més enllà del seu significat i que guarden dins d’elles milers d’històries de la gent dels pobles de les comarques centrals valencianes. Ara, de nou amb dues dècades de diferència però, esperem que no tardem tant en repetir-ho, entre Casimir Romero, Juanjo Payà i la gent de l’Ajuntament de Montitxelvo, el recolzament del IEVA, Ernest Mahiques que ens ha oferit el seu raïm, i moltes persones més apassionades de la nostra cultura, volem tornar a reviure aquest tradició de l’escaldà del raïm. Així, hem preparat una sèrie d’actes als que esperem pugau assistir, i no com a espectadors, sinó com a part protagonista d’una activitat que els nostres avantpassats tantes vegades van fer ara que quan arribava finals d’agost el daurat raïm moscatell brillava a les nostres hortes i camps.

Els actes de Terrateig seran: -Dissabte 24: xarrada a càrrec de Casimir Romero Garcia, contacontes i sopar popular, -Diumenge 25: escaldà al Riurau del tío Constantino. Els actes a Montitxelvo: -Dissabte 31 d'agost: - Inauguració de l’exposició de fotografies i materials sobre la pansa a Montitxelvo a la Casa de la Música. -Presentació del núm.2 de la Revista Riuraus de Riuraus Vius. - Per la nit, a la plaça, actuació de Baraka Folk Diumenge 1 de setembre - A les 09.00 hores. Inici de l'escaldà del Raïm al riurau, potser al de Martínez (falta confirmació) - A les 10.30 h. Esmorzar popular en el riurau. Animació amb dolçaina i tabal. Cap a les 12, danses populars en el mateix riurau L'exposició estarà oberta per poder visitar-se. Més informació en: Ajuntament de Montitxelvo - Tel: 96 289 70 00 Carlos Fuster Montagud: charlifuster@yahoo.es o contactar amb Casimir Romero o Juanjo Payà de Montitxelvo

Conferència dissabte 8 de juny 2013

Dissabte passat, vaig tindre el gust de, amb Casimir Romero, poder compartir una xarrada conferencia amb unes desenes de persones que es varen apropar a la Casa de la Música de Montitxelvo (Vall d’Albaida) però tal de xarrar una mica sobre els Treballs de la Pansa i els Riuraus. Volíem que la gent hi participara en la xarrada i per això, l’Ajuntament de Montitxelvo va cursar unes invitacions personals a gent del poble relacionada amb aquesta ancestral tradició. Molta d’aquesta gent va acudir i va aportar les seues experiències enriquidores, les quals serviran tant per tal de fer un documental sobre la matèria que farem gràcies a Pau Romero, com per complementar la meua investigació per l’IEVA i la beca d’investigació que he rebut per part d’aquesta institució i que està ajudant i motivant-me en la meua tasca investigadora. Tot aquest projecte tindrà com a fet molt ressenyable una escaldà de raïm moscatell. Hem posat com a data el 1 de setembre, diumenge, per tal de no coincidir amb la gent de Riuraus Vius i la seua escaldà a Jesús Pobre. Esperem que tot aquest projecte arribe a bon port, volem la vostra ajuda i participació així que no dubteu en posar-vos en contacte en nosaltres. Ací teniu el power point en el qual varem recolzar la nostra xarrada.

Ruta dels Riuraus a Pedreguer

Passat 1 de maig, organitzat des de l'Associació Els Porxens de Pedreguer i a càrrec de Josep Marqués Costa, vaig tindre el plaer de gaudir d'una ruta dedicada als riuraus d'aquesta localitat de la Marina Alta. Una trentena de persones varem rodar pel terme veient part del passat de l'arquitectura de la pansa que encara queda a Pedreguer. Vam vore riuraus de tot tipus, riurauets d'un ull, grans cases porticades, altres més menudes, el gran complexe panser del riurau de Jaume Costa, dels segle XVIII, que originariament tenia tres riuraus envoltant la casa (on destaquen les aspilleres per defendre la mateixa dels roders), així com el Riurau de Gadea amb les seues característiques columnes de pedra tosca de Xàbia que li donen un toc molt característic. A més dels pous, presents a gran part de les cases, altre element pintoresc el varem trobar al darrer riurau visitat, una casa porticada on destaca el fet que en el sostre del riurau, s'obri un forat rectangular per baixar els canyissos de la cambra superior sense tindre que fer-ho per les escales, una solución constructiva i que mostra l'economització de temps i recuersos que tant caracteritzava als nostres avantpassats. Aquesta casa va ser la portada del primer número de la revista Riuraus, on podeu vore el catàleg dels riuraus de Pedreguer. Un magnífic matí per tal de conèixer una miqueta més de l'arquiectura de la pansa.

1ª Ruta de Riuraus a Terrateig

El passat 14 d'abril, organitzat des del departament de turisme de la Manconunitat de la Vall d'Albaida, es va fer la 1ª Ruta sobre els riuraus a la localitat de Terrateig, en el marc de la iniciativa Obrim les Portes de la Vall. Ens varen acompanyar més de 60 persones i, amb la companyia de Casimir Romero, varem gaudir d'una magnífic matí per tal de conèixer una mica més del nostre patrimoni més proper. Amb Casimir, la passejada pel terme va ser tot un luxe, amb les seues històries i anècdotes sobre les gents de Terrateig, els paratges i les herbes mengívoles, sobre les quals ha fet un interessant documental per enssenyar-nos com es cullen, cuinen, etc... Després de gaudir de paratges com la Font del Llop i el Morquí, varem baixar a la zona plana del poble (Horteta), una de les zones on els riuraus omplin el paisatge de Terrateig. Primer visitarem el riurau més monumental actualment a les comarques de la Safor i la Vall d’Albaida, el riurau de l’Heretat de Linares, amb els seus sis ulls a doble banda. Continuaríem amb la nostra ullada a l’arquitectura de la pansa a l’estufa dels anglessos on, encara que, desapareguts els tròlecs, es poden vore les portes, ximeneies i canyissos encara esperant que algun dia tornen a ser possats en valor. De tornada al poble, voríem algunes runes de riuraus abandonats així com el riurau de l’ermita o el riurau del Tio Constantino.