"Els riuraus. L'elaboració de la pansa"

Després de molta feina, per fi tenim a les nostres mans el treball de molts anys de recerca e investigació. Orgullós del resultat, modèstia a banda, crec que hem aconseguit reunir a les seues pàgines amb més de 350 fotografies l'essència de la Cultura de la Pansa. Això és el que jo pense, ara falta que vosaltres, el públic lector, dicte sentència... S'accepten crítiques, a ser possibles constructives, que ningú naix sabent. Molt agraït a Edicions Tívoli i tota la gent que m'ha ajudat a tirar endavant aquest projecte.

“Els riuraus. L’elaboració de la pansa” és una obra que intenta arreplegar tota la saviesa i coneixements que hi ha al voltant del món de la pansa i els riuraus.
El llibre pretén ser una mena d’abecedari de la pansa, una obra que ens narra com es fan les panses, descrivint tot el procés de forma detallada, la seua comercialització, la recuperació de l’escaldà i un llarg etcètera.

S’incideix en l’arquitectura que porta associada: els riuraus. Aquests edificis són la plasmació de tot aquest procés d’elaboració de les panses i un autèntic símbol de la arquitectura rural valenciana.
Són 168 pàgines en total, en paper de 1a qualitat (135gr) i en el sistema d’impremta “offset”. La tirada del llibre és de 1000 còpies, 600 d’elles amb el documental “Temps de Pansa. La memòria del riurau”, que per a l’edició de llibre ha sigut remasteritzat i se li han afegit subtítols en castellà.

El llibre està editat per Edicions Tívoli, editorial de referència en el món editorial valencià i que destaca per la seua col•lecció fotogràfica. Aquest apartat és un dels més destacats del llibre, amb més de 350 fotografies i fotògrafs de reconegut prestigi a la comarca, com són Àngel Rosselló, Vicent Ferrer i Ferrer, Toni Moya, Paco Ferrer, Edwin Huge o Cervera. A més, compta amb instantànies d’Andrés Fabert, un dels que primer va retratar el món de la pansa.

A l’apartat gràfic, també apareix Sorolla i els seus quadres pintats a Xàbia.

El llibre consta de 14 capítols per tal de narrar tots els detalls de la pansa, arreplegant des del producte inicial, el raïm, fins a la seua comercialització, detallant tots els aspectes de l’elaboració de la pansa escaldada.

L’autor del llibre és l’historiador e investigador Carlos Fuster Montagud, que molts coneixereu perquè portava el perfil a les xarxes socials de “Riurau Amb Panses” i que porta des de 2006 investigant i divulgant tot allò relacionat amb el món dels riuraus. El llibre és una recopilació de tot allò aprés per ell, plasmat de forma senzilla pràctica i didàctica alhora que rigorós i fonamentat en desenes d’entrevistes amb gent dels pobles de les comarques centrals, recerca als arxius, etc.

El llibre, en versió bilingüe valencià / castellà, volem que servisca per fer valdre el patrimoni de les anomenades Comarques Centrals Valencianes.

L’elaboració de la pansa va ser una de les activitats econòmiques més importants al País Valencià al llarg del segle XIX, quedant moltes petjades de la mateixa. Darrerament s’està fent una tasca de recuperació del seu patrimoni material, els riuraus, i tot allò que l’envolta.

Esperem que vos agrade...

És versió bilingüe castellà valencià, i el podeu adquirir-lo amb el DVD documental "Temps de Pansa", per 25€, o sense ell per 20€.

El teniu disponible a Públics (Dénia), La Fona i Pàgina 3 a Oliva. Ambra Llibres llibreria Ferrer i llibreria Más a Gandia. 

Si algú vol aconseguir-lo directament, contacteu amb nosaltres per email: charlifuster@yahoo.es

FESTA DE L’ESCALDÀ A TERRATEIG. RIURAU DE LINARES. 23 D’AGOST DE 2015.

Des de la Colla Dimonis Correcagarneres, l’Associació Riuraus Vius i Ideari Coop. hem organitzat per al diumenge 23 d’agost una festa de l’escaldà al Riurau de l’Heretat de Linares.

Gràcies a la col·laboració de la família Gil-Mascarell que ha cedit el seu riurau, podrem gaudir d’un magnífic escenari on celebrar la festa de l’escaldà. L’escaldà de raïm va ser una activitat econòmica que des de mitjans del segle XIX fins a la dècada de 1970 va quasi monopolitzar l’activitat dels pobles del vessant oriental de la comarca de la Vall d’Albaida: Rugat, Aielo, Castelló de Rugat, Llutxent, Benicolet, Terrateig i Montitxelvo.

Ara, quatre dècades després que es perguera, tornem a escaldar raïm per elaborar daurades panses de moscatell. Per a recuperar aquesta tradició, hem comtat amb l’ajuda dels ajuntaments de Benicolet, Pinet i Terrateig, a més de l’ajuntament de Montitxelvo, qui dedicarà el cap de setmana del 28 al 30 d’agost a altra festa de l’escaldà.

Entre els actes previstos, hem programat un taller de demostració de com es feien els canyissos, així com un taller de fer cabassos amb la tècnica de la llata, a càrrec d’Ana Bixquert i unes dones de Pinet que encara es dediquen a aquesta tasca. A més, es farà un esmorzar popular amb el menú típic del llaurador valencià, organitzat per Frederic Artés “el Blanco”, al preu de 6e i pel que cal traure tiquet amb antelació. També comptarem amb ambientació musical a càrrec del grup “La Ronda del Barret”.

A més, per l’acte de l’escaldà, comp

tarem amb l’encesa del fornal a càrrec d’un dimoni de la Colla Dimonis Correcagarneres de Terrateig i les explicacions de Casimir Romero com a mestre de cerimònies.

Esperem que pugau assistir a aquest acte que té com a finalitat la recuperació del nostre patrimoni immaterial i la posada en valor de l’arquitectura dels riuraus.

Ja tenim el nostre DVD documental... "Temps de pansa. La memòria del riurau"

Posem en marxa la difusió del nostre treball... Amb el nom de "Temps de pansa. La memòria del riurau", hem fet un DVD documental sobre el món de la cultura de la pansa. Per només 10 eurets tindràs el documental a la direcció que tu vullgues, a més d'un dels tres models de postals que hem preparat i amb la teua compra 1 euro de cada còpia anirà destinat a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni arquitectònic. A qué esperes?

A més, ens oferim a associacions culturals, ajuntaments, colles, clubs de senderisme i qualsevol altra entitat que estiga interessada en programar la projecció del documental, que podem complementar amb una xarrada sobre la matèria.

Riuraus de La Marina

En Vicent Torres, arquitecte tècnic i col-laborador de la revista Riuralogia, és altre dels apassionats per aquest món dels riuraus i la pansa. Ell s'ha centrat primer en el patrimoni de la pansa existent al seu Poble, Pego, publicant tant al llibre de Festes de Pego de 2013 com al número 2 de la revista de Riuraus Vius l'article "El riurau de l´Alqueria de les Sèquies. El supervivent pegolí." a l'apartat "Sòcioarqueologia del riurau"

D'altra banda al seu blog "Riuraus de La Marina" està donant testimoni de diverses mostres d'arquitectura de la pansa, fotografiant riuraus de pobles com Parcent, Xaló, Els Poblets... Ací vos deixe algunes dels exemplars que ha trobat: 

Escaldà a Montitxelvo. Diumenge 1 de setembre a les 9h del matí.

  Entre molts actes, l'ajuntament de Montitxelvo ha organitzat una escaldà de raim pel diumenge 1 de setembre a les 9h. Es tracta d'una serie d'activitats per tal de promoure la recuperació d'aquesta mostra de cultura de poble, del treballs que feien els nostres iaios.

És una activitat gratuita i oberta a tot el públic, doncs l'elaboració de la pansa era una feina on tota la familia hi colaborava. Estariem encantats que compartireu amb nosaltres aquest matí de diumenge, convidats esteu

 L'escaldà de raïm:

L’escaldà del raïm moscatell és una feina que està testimoniada des de temps dels romans, encara que a la Vall d’Albaida pareix ser que la podem datar des de finals del segle XIX fins la dècada de 1970.

I perquè escaldar el raïm? La raó no és altra que la pluja, eixos ruixats de finals d’estiu que podien malbaratar el procés d’assecat del raïm. I és que, a diferència de la pansa verge que s’elabora a Màlaga o Grècia, la qual necessita de unes tres setmanes d’exposició al sol, a les conegudes com comarques centrals valencianes es va crear aquesta tècnica del escaldat del raïm per tal de clavillar els grans de raïm i així accelerar el procés d’assecat. 

I com s’escalda? Anem per feina. Abans que res, calia els dies previs tota una sèrie de feines, com la neteja de l’era, la reparació cabaços, canyissos, pilons i totes les ferramentes relacionades amb l’elaboració de la pansa. D’altra banda, el dia abans s’omplia amb cànters la caldera i s’arreplegava la llenya per a nodrir el fornal. I òbviament, calia veremar el raïm... 

De bon matí, abans d’eixir el sol, la xemeneia del fornal ja treia fum, i és que calia posar-se prompte en marxa per tal d’evitar les hores de més sol. Una vegada bullia l’aigua, tindríem la feina més complicada, encertar la proporció de sosa càustica que s’afegia a l’aigua per tal de que aquesta reacció química clavillara el raïm. Aquesta feina era reservada per als homes més majors, més experimentats, doncs si es posava poca sosa el raïm no es clavillava i si se’n passaven el raïm s’esclatava. Per tal de donar-li una mica de color, eixe daurat tan característic de les panses de moscatell, s’afegia a la caldera les anomenades herbes panseres: la jolivarda i la sorrosca. 

Un ajudant omplia la cassa amb cinglots de raïm. L’escaldaor passava la cassa per dins de la caldera bullint uns tres o quatre segons per tal que la barreja de aigua, sosa i herbes fera el seu efecte. A continuació abocava el raïm al canyís.

I ací entraven en joc les dones, per tal de que s’assecara de forma el més uniforme possible escampaven amb les seues mans els cinglots de raïm per tot el canyís. Una vegada el canyís estava ple, es portava entre dues persones a l’era.

La col·locació dels pilons o daus era tasca dels més menuts, un a cada cantó del canyís i un al centre. Un fet aparentment sense massa transcendència, però clau a l’hora d’empilar. Perquè quan es posava núvol, es preveia pluja o una bona rosà, calia protegir la pansa de la humitat dins del riurau, posant un canyís damunt de l’altre. I era gràcies als pilons que la pansa no es xafava pel pes del canyís superior. 

L’assecament de la pansa era un procés variable, entre sis i deu dies, depenia de l’oratge, i cada dos dies calia girar els cinglots per a que el sol fera el seu efecte per tot el raïm. Una vegada el raïm s’havia transformat en panses, es posava en cabaços de 50 quilos (quintars) i esperava a les cambres que els corredors del comerciants anglesos el portaren a Denia. 

Així entre l’escaldà i els riuraus (uns quaranta existien a Montitxelvo a la dècada de 1930), els nostres guelos esquivaven els imprevisibles ruixats i aconseguien les riques panses de moscatell.

 

Ací teniu un enllaç per tal d'arribar al Riurau de Mahiques
https://maps.google.es/maps/ms?msid=207559656542711103552.0004e4fd37ec61e2e1746&msa=0&ll=38.88968%2C-0.342298&spn=0.003457%2C0.004823

Escaldà a Terrateig. Diumenge 25 d'agost.

Anem per parts. La primera de les dues escaldaes que hem programat per tal de reviure aquesta tradició a la Vall d’Albaida, és la de Terrateig.

D’una banda el dissabte 24, en Casimir Romero farà una xarrada-conferència sobre el món de la pansa. Es farà a les 20/20:30 al centre social del poble. 

Després, es farà un sopar popular amb conta contes.

I l’acte principal serà el diumenge 25 d’agost al riurau del Tio Constantino. Des de l’autovia es veu, però per si de cas, vos adjunte un petit plànol per tal de que pugau arribar sense complicacions.

Vos recorde que és una activitat oberta i gratuïta, esperem que vos animeu i col·laboreu amb nosaltres per tal de recuperar aquesta tradició que va marcar les vides dels nostres avantpassats.  

Escaldà de raïm a la Vall d'Albaida

Ara que comença l’agost, volem aprofitar per tal de presentar-vos els actes que hem previst per tal de recuperar una tradició ancestral que durant quasi dos segles va formar part primordial de la vida als pobles de la franja oriental de la Vall d’Albaida. Aquesta tradició d’escaldar el raïm moscatell, que pareix ser que des d’època dels romans que es fa per terres valencianes i que molt poc ha canviat des de fa dos mil•lennis, forma part d’un passat que ara volem reviure. Pel que saben va ser a inicis de la dècada de 1970 quan, amb la fallida de la CAS (Cooperativas Agrícolas Sindicadas), que els agricultors de Terrateig, Montitxelvo, Benicolet i alguns pobles més van abandonar el conreu del moscatell per tal de plantar arbres fruitals o altres varietats de raïm de taula o per vinificació. Dues dècades desprès, a principis dels 90, en Casimir Romero va voler reviure aquesta tradició al riurau del Tio Constantino, a Terrateig. Va ser una escaldà menudeta, per tal de que els seus fills i gent del poble puguera viure del que parlaven la gent gran: “talla o no talla”, “sosa”, pilons, cassa, fornal, canyís... una sèrie de paraules que van més enllà del seu significat i que guarden dins d’elles milers d’històries de la gent dels pobles de les comarques centrals valencianes. Ara, de nou amb dues dècades de diferència però, esperem que no tardem tant en repetir-ho, entre Casimir Romero, Juanjo Payà i la gent de l’Ajuntament de Montitxelvo, el recolzament del IEVA, Ernest Mahiques que ens ha oferit el seu raïm, i moltes persones més apassionades de la nostra cultura, volem tornar a reviure aquest tradició de l’escaldà del raïm. Així, hem preparat una sèrie d’actes als que esperem pugau assistir, i no com a espectadors, sinó com a part protagonista d’una activitat que els nostres avantpassats tantes vegades van fer ara que quan arribava finals d’agost el daurat raïm moscatell brillava a les nostres hortes i camps.

Els actes de Terrateig seran: -Dissabte 24: xarrada a càrrec de Casimir Romero Garcia, contacontes i sopar popular, -Diumenge 25: escaldà al Riurau del tío Constantino. Els actes a Montitxelvo: -Dissabte 31 d'agost: - Inauguració de l’exposició de fotografies i materials sobre la pansa a Montitxelvo a la Casa de la Música. -Presentació del núm.2 de la Revista Riuraus de Riuraus Vius. - Per la nit, a la plaça, actuació de Baraka Folk Diumenge 1 de setembre - A les 09.00 hores. Inici de l'escaldà del Raïm al riurau, potser al de Martínez (falta confirmació) - A les 10.30 h. Esmorzar popular en el riurau. Animació amb dolçaina i tabal. Cap a les 12, danses populars en el mateix riurau L'exposició estarà oberta per poder visitar-se. Més informació en: Ajuntament de Montitxelvo - Tel: 96 289 70 00 Carlos Fuster Montagud: charlifuster@yahoo.es o contactar amb Casimir Romero o Juanjo Payà de Montitxelvo